Mecanismes de transformació de moviment circular alternatiu.

Biela- manovella: 

Es un mecanisme format per dues barres articulades, de manera que una gira i l'altra es desplaça per una guia. La barra que gira s'anomena manovella, i l'altra biela. Aquest sistema transforma un moviment circular en un moviment alternatiu o de vaivé.

1- La manovella gira de manera que la unió de la biela-manovella s'obre i empeny la barra. Es com estirar un braç obrint el colze.
2- Quan la biela i la manovella estan alineades, la barra arriba al màxim del desplaçament possible. És com tenir el braç totalment estirat.
3- La manovella continua girant, la biela s'inclina i la barra retrocedeix (com si el nostre braç s'arrupís)
4- La biela retrocedeix fins que se superposa a la manovella i s'inverteix el moviment lineal.

Excèntrica: és una roda que té una barra rígida en un punt del seu perímetre



Cigonyal: és un sistema format per la unió de moltes manovelles acoblades a les seves bieles corresponents.


Lleva i seguidor: la lleva és un dispositiu que quan gira és capaç d'accionar un element al qual no està unit i moure'l de manera alternativa.



ACTIVIDADES:

7. Mira joguines mecàniques i descriu quins mecanismes els fan funcionar i els moviments de cadascun. 

a) Un cavallet que trota. Cigonyal.

b) Un cuc que s'estira i s'arrupeix. Sis mecanismes.

c) Un ninot que mou el cap cap als costats. Lleva i seguidor.


8. De les afirmacions següents, indica quines són certes i quines són falses. 

a) La manovella és un element que gira i està unida a la biela. C

b) La biela és una barra que gira alternativament. C

c) El cigonyal transforma diversos moviments de gir en un so moviment lineal. F

d) El seguidor i la biela són elements que fan moviments de vaivé. C

Mecanismes de transformació.

Els mecanismes de transformació són els que canvien el tipus de moviment, de lineal a circular o a la inversa, i d'alternatiu a circular o a la inversa. Els més importants són:

Pinyó- cremallera: LINEAL/ CIRCULAR- CIRCULAR/LINEAL. 

És un sistema format per un engranatge, anomenat pinyó, i una barra dentada. Les dents del pinyó engranen en les de la barra, de manera que un moviment de gir del pinyó produeix un desplaçament lineal de la barra. També pot funcionar a la inversa, és a dir, que un moviment lineal es transformi en un moviment de gir.

Cargol- femella: LINEAL/ CIRCULAR- CIRCULAR/LINEAL. 

Està format per un eix roscat (cargol) i una femella amb la mateixa rosca que l'eix. Si es gira la femella, aquesta es desplaça linealment sobre el cargol; i a l'inrevés, si es gira el cargol, també es desplaça la femella.

Trens de mecanismes

Sistema de transmissió reductor. 

Per unir un sistema de politges a un sistema d'engranatges, cal una politja i un engranatge estiguin en el mateix eix i girin a la mateixa velocitat; és a dir, que siguin solidaris 

La politja 1 mou la politja 2 i l'engranatge 3. L'engranatge 3 condueix el moviment a l'engranatge 4. Aquest és un exemple de sistema de transmissió reductor, perquè la velocitat dels elements conduits (grans) és menor que la dels elements motrius (petits). 

Tren de politges

Quan volem reduir la velocitat d'un motor, es pot fer amb unes quantes politges unides amb corretja. Per exemple: 

La politja 1 mou les politges 2 i 3, que són solidàries; es a dir, que comparteixen l'eix. Al seu torn, la politja 3 mou la politja 4. D'aquesta manera es transmet el moviment de l'eix 1 al 2. 
L'eix 3 es el mes lent, però és el més fort 

Tren d'engranatges

Si volem augmentar la velocitat d'un mecanisme farem servir uns quants engranatges o politges acoblades, passant de vida més gran a mida més petita. 

L'energia mecànica és igual per a tots els elements d'un mecanisme; per tant el que gira més de pressa, te menys força al seu eix, i el que gira més a poc a poc té més força. En aquest cas, l'eix 1 és el més lent, però el que eleva més pes.