La generació de residus

El procés d'obtenció de recursos i de fabricació i de construcció d'objectes genera unes matèries que anomenem residus.
Els residus es classifiquen de diverses maneres. Una de les principals fa referència a l'origen i possible tractament.

• Residus industrials són els materials sòlids, gasosos o líquids resultants d'un procés de fabricació, el productor o posseïdor dels quals té voluntat de desprendre'ns 
• Residus municipals: són els residus generats en el consum domèstic, del comerç o d'oficines o serveis. S'associen generalment a productes de consu, entenent que són productes finals o els seus envasos

La reducció o minimització de residus busca solucions tècniques per eliminar o reduir la quantitat i la perillositat dels residus que es generen en les indústries o en els productes fabricat. Amb la reducció s'aconsegueixen processos de producció més eficie

La protecció

Equipament del treballador.

Les proteccions es classifiquen segons les zones del cos que protegeixen:

1. Protecció del cap : casc contra l'impacte d'objectes en obres, gorres contra el fred o per evitar la contaminació per caiguda de cabells en hospitals i indústries alimentàries, etc. 
2. Protecció de la cara i els òrgans sensorials: ulleres contra impactes o radiacions, orelleres per a màquines sorolloses, màscares buconasals en atmosferes amb pols o per evitar contaminar els malalts o el menjar, etc. 
3. Protecció del cos: granota per protegir de l'escalfor, del fred, dels líquids, etc Són importants els ajustaments als extrems de les mànigues i les cames per evitar l'entrada de substàncies extranyes. 
4. Protecció de les extremitats: guants per a temperatures extremes o per maipular productes químics, calçat aïllant de sola gruixuda antilliscant, botes altes, etc. 

Equipament de la maquinària

1. L'equipament preventiu interposa barreres per evitar que l'operari entri a la zona del perill. Aquestes barreres poden ser pantalles protectores, barreres mòbils, aïllament de cables, etc. 
2. Lequipament passiu no evita l'accident, però intenta reduir-ne els efectes: para-xocs en vehicles, presa de terra en dispositius elèctrics, etc. 
3. L'equipament actiu

La lluita contra els riscos laborals comporta accions paral·leles en diferents fronts:

• Ergonomia del lloc de treball, adaptant-lo a les necesitats tant fisiològiques com psicològiques dels treballadors.

• Establiment de normes de seguretat sobre les condicions medioambientals, l'ús de materials, màquines i eines i l'ús dels mitjans de protecció.

• Desenvolupament de tècniques mèdiques preventives: revisions periòdiques dels treballadors, estudis de salubritat...

• Estudia de l'organització industrial per fer més eficient la producció, facilitar la feina i reduir perillositat.

• Desenvolupar la psicosociologia laboral per afavorir la motivació, el bon ambient de treball, la valoració de la feina que fa cada treballador per aconseguir objectius comuns de l'empresa, etc.

El risc laboral

EL RISC LABORAL

El risc laboral es defineix com qualsevol situació de treball que pugui afectar la salut física (danys), la salut mental (trastorns) o la posició social (rebuig) de les persones.

Hi han dues categories:

• El riscos evitables són aquells en els quals un cop s'ha pres la mesura correctora desapareixen i no es poden tornar a produir. Són els més fàcils de detectar i corregir i cal que s'actuï immediatament perquè no n'apareguin. Només la deixadesa o la negligència permet qui hi siguin presents.

• Els riscos no evitables comprenen la resta, és a dir, aquells que no es poden eliminar perquè formen part de la natura del lloc de treball. En aquest cas ens caldrà imposar una sèrie de mesures correctores oer reduir el risc.

Classificació dels riscos laborals

Segons la seva tipologia, actualment els riscos es classifiquen en  quatre categories:

•  Riscos en la seguretat. Els riscos en la seguretat  accidents domèstics. Lesions corporals per contacte directe i instantani entre el treballador i un element material o energia.Ex: ferides, cremades, fractures i altres lesions traumàtiques a una intervenció mèdica immediata.

•  Riscos en la higiene.  Els riscos en la higiene correspon al concepte clàssic de malaltia professional i són conseqüència de la presència d¡agents contaminants al lloc de treball. L'exposició pot ser instantània o continuada.

• Riscos en l'ergonomia. Els riscos en l'ergonomia es refereix  als problemes que pateixen els treballadors quan els mètodes, els equips i les condicions de treball no s'adapten a l'anatomia, la fisiologia i la psicologia de la persona.Ex: Els treballadors d'oficina que han de mantenir postures incomodes o forçades durant moltes hores al dia.

• Riscos psicosocials. Els riscos psicosocials es relacionen amb les condicions  de l'organització del treball i afecten la salut de les porsonaes mitançant mecanismes psicològics o fisiològics.